Em quedo perplexe al veure aquest vídeo… Sóc partidari de la fusió, sempre que el resultat sigui millor que les parts per separat. Però això que
escolto m’ofèn.
A veure: Es tracta d’un popurri de música tradicional catalana interpretada per flabiolaires que toquen sobre una base rítmica diabòlica. Era
necessària? Ja em costa assimilar el so d’una bateria barrejada amb música tradicional, però això és massa. Música tocada per No Músics. Música
electrònica. Música programada a un ordinador sense necessitat de saber música. Sorolls matxacons que passen com una apisonadora sobre les notes del
flabiol. Sorolls que em van liquant el cervell i no em permeten gaudir de les melodies i de les segones veus. Catorze minuts de patiment.

Senyors Flabiolaires de la Família Robafaves, teniu prou nivell per fer coses millors. Això que heu fet és a la música tradicional com Luís Cobos
a la música clàssica.

Us presento a La Concertina: És aquest instrument de llengüeta similar a l’acordió diatònic tan conegut per aquestes terres. Té un cos hexagonal amb manxa i la melodia es toca amb totes dues mans, a un costat les notes agudes i a l’altra les greus.

Calculo que a Catalunya no hi ha més de 25 músics que toquin la concertina com a instrument habitual. Són una raresa… Si faig una llista d’instruments de llengüeta, segons la seva complexitat mecànica, sortiria així: Harmònica Diatònica – Harmònica cromàtica – Concertina – Acordió Diatònic – Acordió Piano (amb altres instruments barrejats com l’harmònium, el bandoneón o l’hulusi).

A mi m’agrada molt el so de la concertina. Crec que m’agrada per la seva senzillesa (De vegades el diatònic em satura una mica i el so de triple llengüeta em cansa ràpidament). I és perfecta quan es fusiona amb el violí!

Aquí teniu una actuació de l’any passat a un canal de televisió irlandès. Un imagineu alguna cosa similar a les televisions d’Espanya?? … No. A Irlanda estan orgullosos de la seva música tradicional i la cuiden com es mereix.