Em quedo perplexe al veure aquest vídeo… Sóc partidari de la fusió, sempre que el resultat sigui millor que les parts per separat. Però això que escolto m’ofèn.
A veure: Es tracta d’un popurri de música tradicional catalana interpretada per flabiolaires que toquen sobre una base rítmica diabòlica. Era necessària? Ja em costa assimilar el so d’una bateria barrejada amb música tradicional, però això és massa. Música tocada per No Músics. Música electrònica. Música programada a un ordinador sense necessitat de saber música. Sorolls matxacons que passen com una apisonadora sobre les notes del flabiol. Sorolls que em van liquant el cervell i no em permeten gaudir de les melodies i de les segones veus. Catorze minuts de patiment.

Senyors Flabiolaires de la Família Robafaves, teniu prou nivell per fer coses millors. Això que heu fet és a la música tradicional com Luís Cobos a la música clàssica.