Aquí teniu una melodia de l’est d’europa tocada amb instruments dels Països Catalans: Tabal, tarotes i sac de gemecs. Una petita mostra del que es pot fer quan el músic obre la ment i experimenta el plaer del mestissatge.

I no ha d’estranyar que sigui a Muro (País Valencià). És impressionant la quantitat de músics que es pot trobar per aquelles terres. A cada poble hi ha escola de música en totes les seves modalitats (Banda, Clàssica, Moderna, Tradicional…) Hi ha molt de nivell. Quina enveja!

Però jo trobo a faltar les seccions de vent i el característic so de la percussió balkànica:

Sí. És la banda d’en Szlama… i es nota. És curiós el rol de cada un dels músics en aquest tipus de grup, on hi ha un ‘jefe’ que mana i els altres creuen (jo prefereixo els grups democràtics, però són difícils de trobar).

Introducció del llaüt i amb una mirada dóna l’entrada a la veu. Després s’anima de ritme amb un altre solo de Szlama per tornar al ritme original, ja amb acompanyament. Ara comença a sonar a Est d’Europa, ehe? Al 3’20” un altre canvi de ritme dut a terme pel violí, que busca la mirada d’aprovació del líder. Al 5’12” un avís que això s’acaba.

Són uns virtuosos, però què li ha passat al llaüt? Sembla que vingui de la guerra. Està reparat, però d’una forma una mica ‘precària’. Es nota que en Szlama li fot molta canya… Ah! I la pua. Heu vist quin plectre més interessant? És com els primers plectres que es feien servir a l’edat mitjana. Pot ser que a l’Hongria encara fan servir aquests models.