Romance de Diego León (Alalumbre)

Aquí teniu un conegut romanço sefardí anomenat ‘Diego León’. Com sabeu, els romanços eren cantats pels joglars a la edat mitjana i popularitzaven històries o notícies de l’època. Ara amb la televisió, ràdio, diaris, xarxes socials i twiters ho tenim molt fàcil per estar informats, però en aquella època, la transmissió oral era una de les poques formes que tenia la gent per assabentar-se. Imagineu l’emoció que havien de sentir mentre la cançó anava desvetllant el seu missatge…

Fa uns quants anys que a mi se’m posava la pell de gallina al escoltar per primera vegada aquest romanço cantat pel mestre Joaquín Díaz. Jo conduïa de nit tornant a Barcelona per les carreteres estretes que envolten el pantà de Foix… se’m van escapar unes llàgrimes de l’emoció. Cóm podia ser tant dolent Don Pedro? Fins al punt de pagar a uns sicaris per matar a Diego??

Però tornem a Alalumbre: No es pot entendre que uns músics amb una formació musical tan extensa puguin presentar-nos aquest tipus de cançó-lleugera. Agafen el romanço i el converteixen en un vals insípid que no transmet res més que avorriment. No sé si és l’arranjament que no sorprèn en cap moment o la gran llosa que genera el so del baix elèctric. A veure, es pot posar la mateixa entonació en el moment de la retrobada que quan el pare li nega la ma de la seva filla? Sí, són subtileses. Si us plau, torneu a escoltar la font que us inspira! Escolteu els seus matisos, les pauses, les respiracions… Ho teniu ben a prop, a Urueña.

Potser es salva l’acordionista. És molt fi. Fa les notes justes per pujar el interés sense sobre-carregar.

Ja sabeu que estic en contra de barrejar instruments moderns per fer música tradicional. El baix elèctric no té cap sentit en un romanço serfardí de la mateixa manera que un oboè no té cap sentit en una session irlandesa. Si al menys aportés alguna cosa… però no. És monòton i es fa pesat. Hi han altres grups (com Lilienthal) on el baix destaca amb segones veus ben treballades que pugen moltíssim el nivell de la peça. Ja us ho comentaré un altre dia.

I aquí teniu la font d’inspiració de Alalumbre. Minut 34. Només sentireu una potent veu i una guitarra. No fa falta res més.

Deixa un comentari

required