The green fields of Canada (Déanta)

Aquí teniu una cançó representativa del fenomen migratori que va patir Irlanda a la segona meitat del S.XIX, després de la ‘An Gorta Mór‘. L’emigrant recorda amb malenconia les boniques noies irlandeses, els verds camps de trebols i als seus pares, que per la seva edat i pel seu delicat estat de salut no el van poder acompanyar. Tampoc haguessin suportat el haver de morir a un país estranger.

La cançó capta de seguida l’atenció de l’oient només amb la veu de Mary Dilon, sense cap instrument. A la següent estrofa entra l’arpa irlandesa de forma delicada. A la tercera s’escolta la uilleann pipe fent una segona veu que respecta el romanticisme creat fins aquest moment i es barreja amb el fiddle. A la quarta entra la flauta travessera de fusta. M’encanta l’ambient de dramatisme que crea amb el seu so càlid just per donar pas a la última estrofa.

Són moltes les cançons amb aquesta temàtica, però aquesta és de les més boniques que he escoltat. Crec que és per la veu suau i expressiva. Sense cridar i amb sentiment.

I aquí podeu gaudir d’una bonica versió de Mary Dillon (la vocalista de Déanta) que canta a cappella en un pub. Una preciositat…

I la lletra:

So it’s pack up your sea stores and consider no longer,
For ten dollars a week isn’t very bad pay;
With no taxes or tithes to devour up your wages
When you’re on the green fields of Amerikay.

Farewell to the groves of shillelagh and shamrock,
Farewell to the wee girls of Ireland all round.
May their hearts be as merry as ever I would wish for
When far away across the ocean I’m bound.

Well, my father is old and my mother quite feeble,
And to leave their own country it grieves them full sore.
And the tears down their cheeks in great drops are rolling
To think they must die upon a foreign shore.

The sheep run unsheared and the land’s gone to rushes;
The handyman’s gone and the winder of creels.
Away across the ocean go journeyman tailors
And fiddlers that flaked out the old mountain reels.

Oh, but I mind the time when old Ireland was flourishing,
And when lots of our tradesmen did work for good pay.
But since out manufacturies have crossed the Atlantic,
Sure, now we must follow to America.

And it’s now to conclude and to finish my story;
If ever friendless irishmen chances my way:
With the best in the house I will greet him and welcome
Far away on the green fields of Amerikay.

Deixa un comentari

required